Tot plegat arrenca un matí pels volts de les 9, el carrer Alou es desperta amb soroll de maquinària pesant. La pols ofega els ocells i enterboleix la tranquilitat del Casc Antic. A la Plaça Constitució hi ha dues furgonetes plenes de treballadors de la construcció i una excavadora. Efectivament les tanques davant les antigues cases del carrer Alou anunciaven feia dies un enderroc inminent. Un parell d'anys enrera la insistència d'Esquerra va aconseguir crear figures de protecció sobre diversos elements d'aquestes cases. La cantonada de carreus antiquísims, la ceràmica catalana del balconet, i el pas de carro de la última de les cases. Independentment d'això hi ha l'hipocaust que creua d'esquerra a dreta el carrer sota terra, i la sitja de grans dimensions que s'amaga al pati d'una d'elles. Tot plegat corre perill, la febre inmobiliària les amenaça. Aquell dia surto de casa per anar a treballar, és vora la una del migdia, i en passar pel costat del `cap´de la colla ,que xerra per telèfon, paro la orella i sento `ahora empezamos a tirarlo todo´. No ho puc evitar i m'aturo. Espero que acabi la trucada i m'hi adreço `sap vosté que aquestes cases tenen elements protegits, que no les pot enderrocar sense retirar-los i protegir-los abans? En aquest barri i més en aquest carrer som molts els qui estem sensibilitzats amb això, vigili que fa perque hi ha molt ulls que el miren´, ni un mot més ni un mot menys. Em mira als ulls encès de ràbia i em demana `i tu qui ets?´. Me'l miro de dalt a baix i li contesto `un veí ´, tot seguit marxo. De reull veig com maleeix i de nou fa una trucada, ja no puc parar l'orella soc massa lluny, però si sento que crida i fort. Avui no enderrocaran res. L'endemà les màquines no hi son, i els treballs s'aturen dues setmanes. La tercera setmana els `dimonis´tornen i desmunten alguns dels elements però ignoren el pas de carro ,que un cop enderrocat el conjunt , queda allí com a únic testimoni del que van ser les tres cases del capdamunt del carrer Alou. Aquest segon capítol ens deixa un solar de terra marronosa, buit i trist. Malgrat tot, i contrapronòstic, els arqueòlegs hi entren amb la intenció de fer-hi unes cates només. Comença amb una però aviat en son quatre. Els resultats ben visibles per tots: restes d'edificis i canalitzacions, ceràmica, i una sitja enorme. Tot i no ser cap expert em sorpren que no aprofundeixin gaire més de mig metre, si comparem la fondaria de les troballes de la plaça el que busquen està a sota d'aquestes primeres restes, malgrat tot no continuen. I de nou s'atura tot, i de nou el solar queda buit, inactiu, amb uns dies de vent aviat està ple de brossa i plàstics. Arriben les eleccions i no les tenen totes, potser un mal pas a aquestes alçades, després els pot portar problemes.

Dimecres 30 de Maig de 2007,

El soroll de les màquines em desperta a dos quarts de nou del matí, imagino que succeix i aprofito que vull treure el paper per reciclar per atansar-m'hi. Efectivament els amics Socialistes han decidit exercir la seva nova majoria, i tot just 3 dies després de les eleccions comencen els treballs al solar de les cases del carrer Alou. Una excavadora, un camió volquet i l'home de la ràbia del primer dia. M'oblidava d'un personatge: una arqueòloga ,que dempeus davant la màquina , observa que surt de la terra. Pel que sembla els treballs fa estona que han començat perque les tres cates han estat convenientment tapades amb aquesta mateixa terra. En poca estona de feina l'eina desplaça centenars de metres cúbics de terra gratant el subsol de la zona d'expectativa arqueològica, a escasos 5 metres del jaciment termal de la plaça. Son les 11 del matí i l'arqueòloga marxa a esmorzar, la màquina i l'home que la mena no esmorzen i continuen treballant. De pas omplen la sitja , amb milers d'anys d'antiguitat, amb pedres i sorra com si es tractés d'un forat i prou, cap protecció, cap fotografia, res.  

De tornada l'arqueòloga es situa a l'interior del sot, que fa ben bé 3 metres de fondaria, i decideix sol·licitar l'aturada dels treballs, sembla qua hi ha restes de ceràmica esbocinats al fons. Ràpidament es desplacen una noia i el cap de l'excavació al forat, i ara si amb una paleta i una escombreta, graten curosament el forat, també es miren els estrats de la paret de la nova cavitat intentant donar coherència a la troballa, però és imposible. Omplen quatre bosses blanques de mig metre d'ample amb restes ceràmiques, i continuen analitzant el sot. De cop sembla que els interessa allò, abans no tant. Jo em demano per quins set sous han permès fer aquesta indecència històrica! El cap de l'excavació em mira un moment desde el forat, tinc els braços creuats i li demostro amb la mirada que la seva servitud amb l'Ajuntament no passa desapercebuda. Fa temps que no em vol parlar, abans quan només era un veí jovenet interessat per l'arqueologia, em xerrava tots els detalls de l'excavació, les hipòtesis noves, les troballes; ara soc l'enemic, el qui el jutja i el qui visita cada dia el jaciment amb ulls crítics. No enganyes a ningú, a mi tampoc, no ets massa diferent del `tècnic especialista de sempre´només que ara saps que no és cap secret.

Els treballs continuen i la vergonya creix. No aprecio la voluntat de recuperar la història de la nostra vila per enlloc, només sento la ferum dels especuladors immobiliaris i els constructors, els mateixos que esperen com voltors que l'animal ferit , diguem-li Ateneu, acabi defallint i finalment morint, si em permeteu ,víctima d'una eutanàsia activa exercida per l'Ajuntament de Sant Boi.