SALUT I FORÇA

El repte d'avui segueix el camí invers als cinc anteriors d'aquesta sèrie. Amb això vull dir que sereu vosaltres qui satisfacin la meva curiositat històrica. Aquesta anunci pintat a una paret passa desapercebut per gairebé tothom sobretot pel lloc i l'alçada a que està col·locat. Tot i les seves grans dimensions apreciar-lo es fa difícil. Fa mig segle el punt os troba era estratègic perque esdevenia l'entrada a la vila venint de Sant Vicenç. Ara amb la rambla tallada al trànsit i amb noves artèries viàries, aquest carreró ha perdut tota la seva importància. El cartell està en una façana del carrer Francesc Pi i Margall, i llegint el que encara es conserva penso que anuncia els serveis d'una bugaderia (Tintoreria). Malauradament part del text s'ha perdut, i no sabem com es deia la `Tintoreria´. Tanmateix si sabem que oferia un `servei rapid i perfecte´i que el telèfon era el `52´. L'objectiu és descobrir que més hi deia! Ajudeu-me! Removeu les memòries dels més grans i mirem de resoldre l'enigma entre tots. Anims doncs!

 

Salut, Força i Independència!

 

La voràgine política sembla que ho envolta tot, i que darrerament heu perdut l'interès pels `Petits Tresors´. De fet, ningú ha estat capaç d'esbrinar on és la politja que us oferia en la quarta entrega d'aquest joc. No oblideu que l'objectiu és donar a conèixer el llegat de la nostra vila i redescobrir racons fantàstics que ,com us vaig dir , ens envolten però sovint passen desapercebuts.

Tot i que he decidit mantenir la incògnita sobre la ubicació de la quarta entrega, aquí teniu la cinquena potser amb dos reptes simultanis us animeu més.

 

L'ofici de carter tampoc no ha canviat tant en els darrers cent anys. El format de la carta , tot i la batzegada de l'email, es resisteix a canviar. I per tant el repartiment i la rebuda practicament s'executa de la mateixa manera que al segle passat. Han canviat els instruments, i els materials, el carret supleix la cartera de pell, i el plastic relleva el ferro i la pedra. Precisament d'aquesta última esta feta la bústia que constitueix el nostre cinqué `Petit Tresor´. Amb sobrietat calcària ennobleix la façana d'un dels casals medievals més ben conservats de la vila, en un dels carrers que més em tenen el cor robat. Un cop més us encoratjo a descobrir on és la cinquena entrega de la sèrie. Molta sort!

 

Salut, Força i Independència!

 

Darrerament he esmerçat molts esforços en reprimir la meva vena revolucionària en pro d’un bé superior. Ara amb les mans lliures reprenc l’activitat intel·lectual per posar de manifest les atrocitats històriques que s’estan cometent al solar de les cases del capdamunt del carrer l’Alou. Ja vaig publicar algunes fotografies de la zona , i un article que en parlava (http://rcodina.spaces.live.com/blog/cns!F4CBB67ECC24A736!385.entry) però ara prenen més rellevància unes altres que tenia guardades al calaix. Us adverteixo per endavant que encara que ara us vagués anar a contemplar-les en directe ja heu fet tard,  l’ Assassina ha acabat amb totes elles en la darrera setmana. Una persona  ,el criteri de la qual respecto molt, em va dir: `aquí s’ha perdut una oportunitat històrica d’estudiar i analitzar el passat del nostre poble´. Jo afegiria que sobretot s’ha perdut el nord, o potser al contrari, ja l’han ben trobat i ara no tenen cap intenció de canviar de rumb.

La segona fase d’aquesta vergonya, vestida de bones maneres amb la omnipresència d’una àrqueòloga´,  ha arrencat aquest dilluns amb la col·locació estratègica de lones negres que impedeixen la visió del treballs en el solar. Vull fer èmfasi en el fet que `l’arqueòloga´ esmorza puntualment cada dia a les onze del matí, i en canvi ni l’excavadora, ni els camions que venen a carregar la terra fan el mateix. Per si no ha quedat clar hi ha una estona ,cada dia, que l’assassina treballa amb impunitat.

No em crec el discurs de defensa del patrimoni històric que va perpetrar el nou alcalde en la seva investidura. Les obres van estar paralitzades setmanes , en la meva opinió, a l’espera dels resultats electorals. Tres dies, només tres, després d’aconseguir la majoria absoluta les màquines van començar a treballar.

Recuperant el fil de les reflexions arqueològiques del jaciment, vull posar sobre la taula diverses teories i deduccions que he anat bastint:

Primer, pel que fa a alguns dels elements del jaciment sembla que la seva consideració històrica varia en funció de les necessitats del moment; per exemple un hipocaust (potser romà o íber) ara en diun fredera (del segle XIX). O bé no s’ho van mirar bé al principi o és més fàcil de descartar la segona opció que la primera, i dic descartar per no dir destruir.

Segon, a les excavacions de la plaça es va aprofundir centímetre a centímetre fins a una fondaria de sis metres amb pinzell, paleta i gaveta. Al nou jaciment tot just cinc cates a una fondaria de mig metre, i ja en tenim prou. Vull recordar-vos una frase pel record del `tècnic especialista de sempre´: L’arqueologia és intrínsecament destructiva, per conèixer el més antic cal destruir el més nou, el primer està a sota i el segon a sobre´. Ja coneixeu la meva devoció per aquest individu, però ara em demano i que passa al solar? La frase no s’aplica? Que amb mig metre de fondaria ja en tenim prou? O potser el problema rau en que si aprofundim més SEGUR que trobem el que no ens interessa trobar?

Tercer, quina mena de concepció de la història del poble té aquest `Ajuntament´? La dels compromisos inmobiliaris irrenunciables. Amb l’Ateneu pensen fer igual? Al Bloc de la companya Lourdes Escardívol, Vilaboi XXI,  hi trobareu noves dades al respecte de les troballes romanes als jardins de l’Ateneu. Serà tan fàcil passar per sobre amb l’excavadora sense acabar imputat en un Jutjat?

Per últim , com que soc un neòfit, al qui no val la pena mirar ni dirigir la paraula, això en pensen de mi a l’equip directiu dels treballs arqueològics, vaig a exercir la meva condició d’ignorant per fer un parell d’especulacions estúpides d’aquelles que no van enlloc.

Penso que el paviment amb la font té moltes similituds amb els impluviums de les vil·les romanes; també crec que una nova concentració de sitges a cinc metres lineals de les trobades a la plaça  son motiu suficient per considerar tot plegat part d’un mateix conjunt,i per tant conservades unes ,conservades les altres. Per altra banda la sitja de cinc metres de fondaria localitzada i documentada en la part més fonda del solar no s’hauria d’haver destruït amb aquesta alegria, la va tapar l’excavadora amb terra i pedres; també em demano perquè s’ha excavat nou mesos a la plaça i 3 dies al solar.

Per acabar una última reflexió, ulls en tenim tots, i darrerament càmera digital també, així que ja podeu anar amb compte per que teniu un peu al precipici i jo personalment estaria encantat de donar-vos l’empenteta final. Així que tecnologia al poder amics, que les proves documentals son bàsiques en qualsevol procediment penal! 

 

Salut, Força i Independència! 

  

No em sento un covard, potser una mica poruc i espantadís però de cap manera un covard. Però la dita em contradiu, si còrrer és de covards, fer deu quilòmetres gairebé cada dia em converteix en una gallineta mig desplomada. Malgrat tot, ho faig per que el síndrome d’abstinència de les endorfines és molt dur.

Per tot això surto de casa abillat amb roba estreta i molts aparells prescindibles. L’objectiu : jugar una partideta sobre-dimensionada de `picar i parar´. És a dir, pujar a la meva estimada muntanya de Sant Ramon, tocar la porta de l’ermita i baixar de seguit. Podria fer una cosa semblant que és desplaçar-me fins l’Esglèsia de Sant Baldiri, tocar la porta i baixar de seguit, però no seria el mateix, si bé és cert que suaria menys. Casa meva i la primera estan separades per sis quilòmetres de pujada sostinguda, i en canvi fins a la segona només hi ha dos-cents metres. L’èpica és important en aquestes coses, i si quan ho expliques a algú et qualifica de boig llavors és que has encertat, i pel contrari si se li esmuny un somriure per sota el nas llavors al contrari.